Autoregal de Sant Jordi.

Retrat de les manies, perfeccions, cinisme i humor de Barnes a la cuina. No el voldria tenir de company, tanta mania a mi em posa frenètica, però segur que els seus plats deuen ser exquisits... tant o més com el seu sentit de l'humor.

Perdó, perdó, perdó per no haver fer el journal entry abans. Se m'ha passat. I bé, ara que el faig, ja l'he llegit.

M'ha encantat. Té un sentit de l'humor molt fi. Te l'imagines a la cuina, enfadat perque una recepta no estipula si els grans de pebre han de ser de pebre vermell, negre, verd...

En canvi, en alguns casos m'hi he identificat. Que vol dir un grapat? O una ceba petita? Petita respecte a que? Al conjunt de cebes que hi ha a la bossa que hem comprat, o respecte a un standard botànic totalment desconegut pel lector de la recepta? O aquells estris que tens, inexplicablement, i mai no has fet servir, com un despinyolador d'olives (això no és tant estrany que no ho hagis fet servir mai, la veritat). En d'altres casos, inclus pots sentir-te millor, perque tu has superat a l'autor en la presa de decisions "innovadores" en una recepta. Has canviat un tomaquet petit (tornem-hi!) que acabarà desfent-se, per una cullerada de salsa de tomaquet que et quedava en un pot abandonat al fons de la nevera. (abandonat, que no passat).

Potser l'únic que hi posaria de pega és que els referents són molt específics a la cultura britànica (no podía ser d'altra manera, obviament), així que els noms dels cuiners no ens fan tanta gràcia com si l'autor parlés de... Karlos Arguiñano, Ferràn Adrià (que si el menciona de passada), les cuineres de Sils, o el Pasteller.

Ara, aquest petit peò no hi treu tota la gràcia. Es unic donant raons per triar llibres de cuina, raons per triar per qui cuinar, raons per llençar estris... O valoracions de les poques apreciacions del primer plat (menyspreu) d'un sopar, i l'absència de comentaris sobre els postres (cabrons). Genial. Val molt la pena.

La Raquel em va passar el llibre dijous i ja l'he llegit.

M'ho he passat molt bé llegint aquest llibre, es divertit el punt de vista dels lectors de llibres de cuina, una estona, un grapat, ... tot això es molt relatiu. Estic d'acord en el però de la Suau, en alguns moments tant anomenar autors i llibres es fa un pel aborrit, més que res per que no els coneixem.

Liberación masiva retrobadeta 2019