Més que una novel·la, jo en diria conte llarg. Perquè és això: un conte.
Un estrany personatge escapa d'un país en guerra (Vietnam?)després de la mort de la seva família. Només se salva un nadó de poques setmanes: la seva néta. I la porta amb ell allà on va. Arribat al país d'acollida, enyorat dels colors i les olors de la seva terra fa amistat amb un home i, sense entendre's nuaran una amistat.
Malgrat tenir moments excessivament sentimentals, la narració és fluida, concisa; ens sentim partícips d'aquest amor entre l'avi i la néta i entre els dos vells.