Perdoneu el retard. Com deia aquell, sóc jo i les meves circumstàncies. Potser darrerament sigui més les meves circumstàncies que jo... en fi, tant és.

Proposta pel MBRMeC d'enguany:
http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/aigua-bruta_6987.html

El perquè aquest i no un altre, ja us ho comento en un altre moment, que no m'hi puc entretenir.

I tranqui, Meranis, que aquest SÍ que l'he llegit.

Siau i Bona Lectura!

Doncs per fia faig l'entrada corresponent! I sí, ja l'he llegit!

Sense semblar-me una obra extraordinària podria dir que m'ha atrapat i m'ha agradat. I suposo que sobretot ha estat el moment: en època d'exàmens llegeixo posseidament qualsevol cosa que em faci desconnectar una estona del temari. I aquesta novel·la tenia les característiques necessàries: senzilla, amb un estil àgil i entretingut, personatges enganxosos i amb una història prou suculenta.

Si hagués de ser una mica més crític diria que el final és poc sorprenent per tota la palla que hi ha entremig... Tampoc esperava res de l'altre món, però gairebé tot el llibre amb tanta incògnita i el final no ha estat tant trepidant com esperava (tot i que tampoc no m'ha avorrit ni m'ha semblat fora de lloc, si en el fons m'ha agradat).

A més el protagonista m'ha recordat bastant el Roger de Gràcia com a caçador de paraules, cosa que m'atreu bastant per l'estima que tinc a ls nostra llengua (no em tingueu en compte les possibles faltes d'ortografia...!).

I finalment he descobert que l'autor és el traductor al català de Camilleri... només he llegit "La presa de Macallè", però crec que no devia ser una traducció precisament fàcil, i crec que tenia un resultat molt bo.

Vaja, que em pic la curiositat per seguir la pista a aquest autor.

I ara només queda trobar un foradet per a tornar-nos a passar els llibres...

Doncs res... que sembla ser que en dostres va trobar un foradet, i gràcies a això el llibre d'aquesta edició del MBRMEC ja és a les meves mans. Ara només falta posar-se a l'agradable feina de la seva lectura i... trobar un nou foradet!

Fins aviat, doncs.

Doncs sí, m'ha agradat.

He trobat que és una novel·la de lectura amena, de ritme àgil, d'aquelles històries que t'atrapen. La veritat és que el fet d'haver guanyat el "Premi de Literatura Científica 2006", em feia una mica de por. Perquè si l'argumentació de la història esdevenia massa tècnica, segurament la lectura em resultaria feixuga. Però no, de cap de les maneres ha passat això.

A més, aquest joc entre la ciència i la recerca de les paraules m'ha semblat molt encertat (serà deformació professional?). I per altra banda, els personatges estan ben trobats. i ja no parlo del protagonista, sinó, sobretot, de la padrina i de la Juli... quin parell!

Una lectura agradable. Gràcies per proposar-lo per a aquesta edició del MBRMeC. I per cert... se'n va de dret cap al Bloc.

Ens veiem... quan?

PRIME!!!

Doncs això: que sóc la primera a penjar el post de lliurament del llibre. Apa!

Passat a Sandusky aquesta tarda, poc abans que ens fessin fora del bar. I espero que ella el faci seguir a qui pertoqui (i que reculli el meu, és clar).

Ens veiem a la propera trobada, eh!, que en aquesta no he pogut venir... Catxis!

Recollit la setmana passada, de part de la Llibre a través de la Sandusky. Com que he estat fent el pendó fins avui, espero que em perdoneu per no haver fet l'entrada abans (si no em perdoneu ja em posaré de cara a la paret una estoneta).

La curiositat de la trobada va ser que no va venir la Llibre (i ho vam notar), però en canvi sí que s'hi va presentar en Murphy: portàvem mesos parlant de quedar per dinar a una terrasseta, per prendre el sol, i ens va diluviar com si tots els angels del cel s'haguéssin posat d'acord per fer una pixadeta!!! Vaja, que el terra de Barcelona feia totalment els honors al títol d'"Aigua bruta".

A propósit del llibre: el text de la contraportada pinta molt i molt bé, i la descripció de la novel·la com "la primera d'intriga etimològica en català", com a mínim, intriga. Tinc ganes de posar-m'hi.

M'ho he passat pipa!

Deixant de banda si la història és o no creïble (no ho és), la manera d'escriure d'en Pau Vidal és tan amena i gasta tal sentit de l'humor que vas llegint amb un somriure permanent dibuixat als llavis. És un llibre que recomanaria a qualsevol per passar una bona estona.

En quant els personatges, apart del prota, donen molta vidilla. La padrina és impagable.

Gràcies, Sandus! Bona troballa.

Hola! La meranis m'ha donat el llibre. En breu el folro i el llegeixo.

Molt bé, molt bé! Ens ha agradat i ens ha divertit. I dic "ens" perquè no només l'he llegit jo; el marquès consort també l'ha volgut catar; aviam si el convenço perquè faci una entrada amb la seva ressenya.
Crec que el que més destaca és el sentit de l'humor, tota la ironia i fins i tot la paròdia que hi ha en la descripció de situacions i personatges.
L'únic "però": no em crec que en Richi parli català!