Al tractat l'autor critica els textes sagrats del cristianisme, el judaisme i l'islamisme:

"Els tres monoteismes, animats per una mateixa pulsió de mort genealògica, comparteixen un conjunt de menyspreus idèntics: odi a la raó i a la intel·ligència, odi a la llibertat, odi a tots els llibres en nom d'un de sol, odi a la vida; odi a la sexualitat, a les dones i al plaer; odi al femení, odi al cos, als desitjos, als impulsos. A la vegada, el judaisme, el cristianisme i l'islam defensen la fe i la creença, l'obediència i la submissió, el gust per la mort i la passió pel més enllà, l'àngel asexuat i la castedat, la virginitat i la fidelitat monogàmica, l'esposa i la mare, l'ànima i l'esperit. Que es tant com dir crucificar la vida i celebrar el no-res..."

Comença amb un repàs històric força interessant, i moltes de les opinions que vessa Onfray ho són, però acaba essent una mica demagògic i agressiu (que no dic que no calgui) però potser un altre enfocament hagués estat més savi...

Avui el començo. De moment, m'agrada.