Dues "històries espantoses" (és el subtítol del llibre, no la meva opinió) del sempre interessant Andreu Martín.

Contraportada dixit:

"Aquest llibre ens parla de dues víctimes de diferents pànics: en Ronnie Corona i els seus fantasmes quotidians, que de nit es disfressen de caimans devoradors, i aquell altre ésser sense nom, personatge de mil cares com éssers humans componen la humanitat, carregat amb la por més còsmica que ens puguem imaginar.

L'un va ser víctima d'allò que els altres en deien bogeria i que ell vivia com l'única veritat possible. L'altre, per combatre el seu espant, del terror més absolut arriba a fer-ne una cant a la vida."

RELEASE NOTES:

A veure si el "pesca" qui em penso...

Caçat a Cat-Guinardó. Qui era qui pensaves que el caçaria????

el "caçà" (NO m'agrada gens la paraula, punyeta!!) petitprincep el s.Jordi a Cat-guinardó .
(sandusky gràcies!!, qui era q esperaves q l'agafés??)

Gratament sorprès per un tipus de novel·la al q no sóc afeccionat: "de terror"
Potser q el tipus de terror en q es basa el llibre sigui més un estudi psicològic q una narració tipus E. King.
Són dues narracions curtes de dos estats de pànic explicades de manera molt planera, entretinguda però amb rigor. A la primera “Deixeu que els caimans vinguin a mi” amb un regust de trama policíaca potser hi ha algun concepte q s’escapa, allò de “això no m’ho crec, massa fàcil..” però és poca cosa..
La segona “Ànima en pena” va d’un tipus de vampirisme i és de factura correcta, impecable. Et preguntes, malgrat el teuescepticisme: i si és cert??


CAUGHT IN BARCELONA SPAIN CATALUNYA

(no sé xq m'ha sortit l'anonymus dels deixonses, i ara no em deixa esborrar-lo)
el "caçà" (NO m'agrada gens la paraula, punyeta!!) petitprincep el s.Jordi a Cat-guinardó .
(sandusky gràcies!!, qui era q esperaves q l'agafés??)

Gratament sorprès per un tipus de novel·la al q no sóc afeccionat: "de terror"
Potser q el tipus de terror en q es basa el llibre sigui més un estudi psicològic q una narració tipus E. King.
Són dues narracions curtes de dos estats de pànic explicades de manera molt planera, entretinguda però amb rigor. A la primera “Deixeu que els caimans vinguin a mi” amb un regust de trama policíaca potser hi ha algun concepte q s’escapa, allò de “això no m’ho crec, massa fàcil..” però és poca cosa..
La segona “Ànima en pena” va d’un tipus de vampirisme i és de factura correcta, impecable. Et preguntes, malgrat el teuescepticisme: i si és cert??

Aquest és el primer llibre que caço (tampoc m'agrada la paraula) i la lectura ha tingut per a mi un gust diferent. L'he llegit amb un afecte especial. Tenia la sensació que tenia vida pròpia, com si en qualsevol moment pogués dir-me alguna cosa.
Els dos relats m'han agradat, tot i que la novel·la de terror no és un gènere que a mi m'agradi. Aquí, en Andreu Martín, ens parla d'uns terrors molt proper, aquells que tots nosaltres d'una manera o altra, hem sentit.Qui no a somiat alguna vegada que una fera ferotge intenta atacar-lo en un entorn totalment quotidià? O qui no ha sentit pànic un dia a la nit, quan a les fosques en el llit, intuím que algú s'apropa silenciosament i amb una mà freda com el gel, acarona el nostre cos, deixant-nos una sensació de buidor, com si ens hagués xuclat part de la nostra essència?

RELEASE NOTES:

El deixo ara, a les 16:40, a veure qui el troba!!!

Fui a buscarlo y allí esaba esperándome.