La malaltia defineix l’home, però el caràcter de l’home defineix el curs de la malaltia. Es pot separar, una cosa de l’altra? Davant de la mateixa desgràcia, estem predisposats a encarar-la d’una o altra manera? Amb l’esperit combatiu i alegre de Salvat es viu millor, la desfeta? O, al contrari, amb un caràcter com el de Kafka assumim la pèrdua com el que ens pertoca? Si Éluard hagués estat diferent, potser menys egoista, hauria viscut menys temps?

No ho sabrem mai però tinc una teoria.

El passo en mà a la Daisy.

Te moments molt i molt divertits, a part d'explicar etapes de la vida dels personatges que no coneixia.

Recollit ahir.
Moltes gràcies Lauriqui.

M'ha agradat molt la idea del llibre; el treball bibliogràfic d'estudiar les cartes a familiars i amics, per intentar deduir com va viure cadascú la malaltia.
El primer de tots, el que anomena "el supervivent" l'he trobat una mica llarg, però els capítols de Mansfield i Txèkhov m'han agradat molt.

Demà tornarà a casa de la Lauriqui.

De tornada!