«No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment». Aquesta divisa de Virginia Woolf, una de les quinze grans dones que es relleven per protagonitzar cadascun d’aquests contes, hauria estat compartida de ben segur per totes les altres. La història de les plomes lliures arranca i s’emmiralla en el mite de la dona de sal, condemnada a la condició d’estàtua per curiosa i desobedient. La conversa inoblidable entre Rosa Parks i Recy Taylor, l’accident de bicicleta de Simone de Beauvoire, la col·lecció més estimada de Caterina Albert, l’erotisme d’Anaïs Nin... Aquest recull de contes és un gran homenatge a les dones lliures i de mirada esmolada, i especialment a les escriptores i artistes, de totes les èpoques i condicions. També suposa un pas endavant decisiu en la carrera d’una autora que tampoc té límits: Gemma Pasqual i Escrivà demostra una gran sensibilitat, un coneixement literari profund i una riquesa d’estil que fa justícia a les seves incomparables protagonistes.

_____________________________________

En general haig d'admetre que em costa entrar als llibres de relats, i aquest no ha estat una excepció. Hi ha relats que m'han agradat molt, d'altres m'han semblat un pèl més fluixos.

Això sí, se li ha de reconèixer sens dubte el detall de donar veu a dones de les que coneixem el nom, però de les quals majoritàriament no en sabem gaire res més.