No és la tercera part de les seva autobiografia, però si que torna al món de la seva pròpia experiència: el londres dels anys 60 i l'Africa del 2000.

L'estic llegint, pel reto Versus 2019, i perquè m'agrada molt Doris Lessing. El poso també a la Bookbox de llibres en català.

De la contraportada:
"Dues dones singulars, la Julia i la Frances, l'àvia i la mare, lluiten pel seus "nens" contra tots els obstacles, el pitjor dels quals és el camarada Johnny. "La revolució va abans que els assumptes personals" és la seva màxima i va deixant enrere esposes rebutjades i fills ferits que troben refugi a l'acollidora casa familiar, que té com a centre emocional l taula extensible de la cuina. Hi seuen cada vespre i sopen, fan broma , però alhora debaten les violentes ideologies de l'època, que faran que alguns marxin al tercer món i d'altres a un poblat africà que agonitza per culpa de la sida."

Es una història absorbent, de les que els personatges passen a formar part del teu dia a dia, necessites saber què passarà amb les seves vides. El recurs de la cas i la taula de la cuina el fa proper, i la part de l'africa és colpidora, et deixa amb el cor encongit.

Demà anirà a la trobada de BC BCN