Journal Entry 1 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, February 12, 2007

Llibre triat per dur a terme el 3r MBRMEC.

Copio de la contraportada:

Clara Llabrés lluita contraun càncer de pit. Aparentment forta i tossuda, la seua batalla es lliura des de la introspecció: la paraula futur ha perdut el seu significat convencional, és per això que els orígens d'aquesta professora universitària i els esdeveniments que l'han marcada profundament al llarg dels seus quaranta anys de vida emergeixen amb ímpetu cap al present. Des del seu pis de València, on s'enfronta tota sola a la malaltia, els efectes secundaris de la quimioteràpia la transporten a la seua Menorca natal i a la mar enyorada que li regala records carregats de l'oxigen que necessita. Aquest viatge personal, conduït per una prosa elegant i intimista, és un desafiament valent a la mort.
Enllà de la mar, Premi Joanot Martorell 2003, és una novel·la de sentiments, però també de sensacions, de tacte i d'olors. Una obra intensa i colpidora que enceta amb força la carrera literària d'Esperança Camps.

I fins aquí puc llegir. Espero que gaudiu d'aquesta lectura i que us agradi tant com em va agradar a mi.

Ja direu. 

Journal Entry 2 by sandusky from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, February 12, 2007

Ostres!!! Jo que m'havia baixat de l'emule tots els talls de TN on surtia l'Empar Marco per refrescar l'accent i ara no sé si em caldran els de la Margalida Solivellas, TV3, Palma... Aish, quin estrès!!!

Gràcies Llibre! 

Journal Entry 3 by sandusky from Barcelona, Barcelona Spain on Thursday, May 03, 2007

No, si ara no diré res, però necessito aquest espai per dir-ho en un altre moment i així en Dostres pot fer l'entrada, pobre nano, que és un sol. Au, tot teu. 

Journal Entry 4 by dostres from Barcelona, Barcelona Spain on Thursday, June 07, 2007

Doncs mira, faig tard i he tardat un eternitat a començar-lo... fa ben bé dos dies, i amb els exàmens he llegit això: dos pàgines.
Però el començo amb moltes ganes, que ma mare ja l'ha llegit i li ha encantat. I es pregunta si té alguna part de autobiogràfic, per com l'ha escrit i per coincidència d'algunes dates.

Preocuraré espavilar-me, que hauríem d'anar pensant en la pròxima trobada, no? 

Journal Entry 5 by dostres from Barcelona, Barcelona Spain on Wednesday, October 03, 2007

Llegeixo l'últim comentari de la sandusky referint-se a mi: és un sol.
Bé, doncs el sol encantat ha estat enfeinat amb la uni, l'esplai i tot el que se li ha posat per davant i resulta que ni ha fet les entrades a temps, ni ha pogut assistir al dinar ni entregar els llibres a temps... però com que demà he quedat amb la noica faig els deures de cop. Faig l'entrada, després dino i demà noica.

I bé, el llibre... l'he llegit molt espaiadament, i en alguns moments he desconnectat i ha hagut de rellegir algunes parts... i fins i tot hi ha hagut algun llibre entremig. De fet m'ha encantat, i tot plegat han estat circumstàncies que m'impedien seguir amb la lectura. Però he arribat (vaig arribar) al final, amb la sensació de que tot és massa concret, massa detallat, amb massa sentiment com per no tenir una part d'autobiogràfic. I a la meva mare, que el tema la toca més de prop per causa familiar, li ha encantat.

Així doncs, entre els dos llibres que he llegit de l'Esperança Camps veig que més enllà de la capacitat per imaginar situacions, històries, sentiments en té una de millor: la de saber-ho transmetre.

Gràcies llibre, i sobretot, gràcies Esperança. 

Journal Entry 6 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, October 15, 2007

Amb molts dies de retard faig l'entrada corresponent per dir que ja tinc el llibre, i que ja l'he començat a llegir. 

Journal Entry 7 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, October 22, 2007

Està molt ben escrit. M'he adonat que en aquest llibre n'Esperança empra alguns recursos que després va desenvolupar més a Quan la lluna escampa els morts. El més evident de tots és el recurs de posar-se en la ment dels personatges i reproduir converses amb un mateix. També els salts en el temps, seguint el fil dels pensaments de na Clara, la protagonista.
Naturalment la història deu tenir molts trets autobiogràfics, espero que no pel que fa a les desgràcies que li passen a na Clara, sinó pel que fa als seus estudis i al seu trasllat de Menorca a Barcelona i després a València, i les emocions que provoca cadascun dels llocs que apareix a la novel·la.

--ATENCIÓ! VE INFORMACIÓ REVELADORA--

Això sí, la protagonista sembla exemplificar allò de "los ricos también lloran". Perdoneu la meva ironia, però és que mentre estava llegint veia que na Clara semblava sortida d'un fulletí: un germà mort a la infantesa, un altre donat a la mala vida i mort de sobredosi, un pare boig, una mare que mor de manera sobtada, un avortament, un càncer de pit...
Suposo que hem d'agrair a n'Esperança que no hagi fet a Clara més desgraciada del que és: hagués pogut ser pobra...

 

Journal Entry 8 by meranis from Barcelona, Barcelona Spain on Thursday, November 22, 2007

Recollit de mans de (qui era?...) a La Mafia, sota l'atenta mirada del SuperRavioli (o SuperGorgonzolo? ui, si que estic espesa!) que ens amenaçava amb el seu "embuto per la gola".

No sé si tinc ganes de llegir aquest llibre; la meva mare ha patit la malaltia i una cosina meva està en tractament. Tot pot ser que no l'acabi, encara que ho intentaré pel bé de la literatura i del 3r MBRMeC! 

Journal Entry 9 by meranis from Barcelona, Barcelona Spain on Friday, January 04, 2008

Doncs amb tota la pena del meu cor, haig de confessar que m'ha semblat avorridíssim. Crec que ha estat un problema de no voler entrar massa a la història per no enganxar-m'hi emocionalment, però la veritat és que la vida de la Clara m'entrava per un ull i em sortia per l'altre. No me la crec com a personatge, la Clara. I hi havien masses amunt i avall, tant temporals com de narració.

Tot plegat, a més a més, m'ha fet la sensació que el càncer de pit no és realment el "quid" de la narració; la narració va d'una dona tossuda i de com es pot ser infeliç a base de posar-se una paret emocional per no dependre de ningú. El càncer de pit és una més de les tropecentes putades que li cauen a sobre a la Clara (la noica ho explica molt bé), però no el motiu central de la novel·la, com es vol fer creure.

Una altra cosa que no em quadra és el benestar econòmic d'una persona que treballa a la Universitat; tinc uns quants companys i coneguts treballant a diferents llocs de la UPC i sé que els sous no són per tirar cohets; i si la Clara corregeix exàmens quan torna a casa és que fa de professora.

L'últim retret que li faig al llibre és que es passa la major part del temps descrivint i la història no tira endavant; ja sigui personatges que no són principals (amb la qual cosa el fil narratiu se'n va per les branques), ja sigui llocs i ciutats, jugant amb referències que es dona per suposat que tothom coneix. Un exemple: a no sé qui se li feia una muntanya anar més avall del Turó Parc. Doncs bé, qualsevol persona que no conegui el Turó Parc ni la seva situació (tant geogràficament com social) a Barcelona, es quedarà igual. I a mi em passava això amb totes les referències menorquines i valencianes: em quedava igual.

En el costat positiu diré que, literàriament parlant, el llibre està molt ben escrit. També m'ha agradat la reacció de la Clara a la declaració d'amor d'en Sergi, el seu profe.

Conclusió: una tècnica depurada però he trobat a faltar un fil narratiu més ferm. 

Journal Entry 10 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Saturday, January 05, 2008

Només una puntualització, després de llegir l'entrada de na meranis:

"Una altra cosa que no em quadra és el benestar econòmic d'una persona que treballa a la Universitat; tinc uns quants companys i coneguts treballant a diferents llocs de la UPC i sé que els sous no són per tirar cohets; i si la Clara corregeix exàmens quan torna a casa és que fa de professora."

Recorda que la Clara ve d'una família rica, que els seus pares (i després, la seva mare) tenien un negoci molt pròsper de construcció a les Illes. Fins i tot crec recordar que hi ha un moment a la novel·la que la Clara diu que altra cosa no té, però diners sí.

 

Journal Entry 11 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, January 28, 2008

Oh! El fill pròdig ha tornat a la llar.

Gràcies per aquesta segona edició del MBRMEC, i espero que la quarta vagi tan bé i sigui, com a mínim, igual d'interessant.

I etc.