Journal Entry 1 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Sunday, December 04, 2005

Aquesta és la meva aportació al segon MBRMEC. Espero que gaudiu amb la lectura.

De la contraportada del llibre:

"La LLUNA és testimoni d'un tràgic accident de trànsit. Un osset de peluix blau estripat sob l'asfalt acompanya les quatre víctimes mortals enmig d'un paisatge desolador. Mentrestant, en un dels barris més marginals de València, assistim a la desfilada d'unes altres víctimes, perdedors amb un destí comú sense eixida en un escenari que podria ser qualsevol dels forats que amaguen les grans ciutats. I, com molts, el Carlos i la Vanessa somien escapar del barri, dels problemes, dels orígens. És el mateix que diuen tots, però ells estan decidits a aconseguir-ho.

Partint d'un teletip d'agències, la periodista Esperança Camps ha creat en aquesta obra -distingida amb el premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2004- una trama urbana amerada de realisme, però també d'il·lusions i de somnis que no sempre es compleixen." 

Journal Entry 2 by sandusky from Barcelona, Barcelona Spain on Friday, December 23, 2005

Rebut aquesta tarda amb la dolça companyia d'uns bombons (Mmmmm... què bons!!! Gràcies!!!) de mans d'una Llibre d'allò més atrafegada, al garito habitual, que avui gairebé tanquem (Aiiiii!!!! Ha anat d'un pèl...). 

Journal Entry 3 by sandusky from Barcelona, Barcelona Spain on Sunday, January 29, 2006

Doncs ja he llegit Quan la lluna escampa els bombo… d’aixòooo… els morts.

Començo explicant una experiència que pensava que era compartida per tot lector, però que quan ho comento amb algú em mira amb cara de pòker (i ells s’ho perden, vés!). Potser no sempre, però tot sovint sí, més que llegir sembla que escolti. És com tenir algú al costat que et va llegint, canviant entonacions, accents, veus, el que calgui. Si llegir és interpretar, el meu cervell interpreta i molt (com un petit teatre mental). Això és encara més evident quan algun personatge té un accent determinat. Així, el meu cervellet ha creat una galeria de personatges fonètics, per dir-ho d’alguna manera. Per exemple, accent paquistanès o rodalies: podria ser l’Apu dels Simpson. S’entén la idea? Bé, doncs tot aquest rotllo per a dir que aquest llibre, bàsicament, me l’ha llegit (o ha inspirat la lectura) l’Empar Marco, TV3, València. Des d’aquí, Gràcies, Empar!!!

Sobre el llibre en sí, diferents coses (i recomano que no seguiu llegint això si no heu acabat el llibre, que no voldria esgarrar la lectura a ningú):

El primer que vaig pensar és que el primer capítol funciona molt bé com a relat independent, que comença com comença, acaba com acaba i no té per què seguir. Per a mí, en un recull de relats hagués “colat” perfectament. Un cop acabat el llibre (bé, a mig llibre ja m’ho he ensumat) entenc que podria ser l’últim capítol enlloc del primer. I aleshores és quan em pregunto si realment calia que seguís aquesta història secundària que continúa intermitentment.

Més coses: una acaba acostumant-se a històries en dos temps, passat-present, per exemple, ara un, ara l’altre, sovint milimètricament alternats, de vegades un amb més pes que l’altre. Aquí gairebé tot és passat, però en diferents moments del passat, molts diferents moments del passat, tants que de vegades costa situar-se en quin moment enllaça amb quin altre.

I la història… dimonis, és dura!!! Ni un bri d’esperança (en Manu, potser?). I ara, moment nyonyo: m’he encarinyat de la Vanessa, perquè és lluitadora, vol sortir del seu pou i no es mereix el que li passa (i dubto que fos capaç de fer el que fa en el darrer capítol).

Que de cap de les maneres s’interpreti que no m’ha agradat, si no m’hagués interessat la història, l’hagués plantat tranquil•lament i no ha estat així. Se m’ha anat l’olla fent un comentari tan llarg, però com sento veus (ergo, estic sonada), ja deu ser això, ja. I consoleu-vos, que aquesta és la “versió light”, Llibre ha patit “l’extended version”.

Sandusky, esmolant el bisturí.
 

Journal Entry 4 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Tuesday, January 31, 2006

El llibre no és en aquests moments a les meves mans, perquè està en ple procés de MBRMEC. Però després de la llarga dissertació de Sandusky, no he pogut evitar entrar a la fitxa corresponent i dir-hi la meva.

1.- D'entrada, moltíssimes gràcies, Sandusky, pel llarg comentari.

2.- Comparteixo moltes de les matisacions que has considerat.

3.- Llegir la versió llarga de la teva ressenya no ha estat un càstig, sinó tot un plaer.

4.- Repeteixo: gràcies per aquest comentari. Quan et vaig passar el llibre ja et vaig dir que tenia curiositat per saber què n'opinava la gent, després de llegir-lo. Ara no em vull estendre més, perquè hi ha altres lectors i lectores que passaran per aquesta experiència. Però m'ha agradat molt que t'hi posessis amb aquest "rigor".

En tot cas, quan acabi el MBRMEC ja en parlarem (qui vulgui i tingui ganes).

Una abraçada general!

LLIBRE 

Journal Entry 5 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Sunday, February 05, 2006

Aquest matí me l'ha passat la Sandusky. Aquesta vegada ens ho hem muntat bé i no ha estat un cafè apressat, sinó que hem tingut temps per xerrar i xerrar.

Moltes gràcies!!! 

Journal Entry 6 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Saturday, February 18, 2006

M'ha semblat un llibre terriblement trist. És el retrat d'una galeria de perdedors, gent tocada per la mala sort: la mala sort d'haver nascut en un barri deixat de la mà de Déu (els nois de la Coma) o la mala sort d'haver hagut d'enrolar-se en una feina que no es desitjava (l'agent Ramírez). Les preguntes que es plantegen: fins a quin punt aquests personatges poden fugir del seu destí? Un delinqüent, un quinqui, un marginat social, neix o es fa?
També és una història de somnis truncats. Tots els personatges de la novel·la, especialment els protagonistes, tenen unes aspiracions, unes il·lusions. Totes elles acaben truncant-se. El Carlos vol pegar-se la gran vida al costat de la Vanessa, la Vanessa vol fugir d'un barri i d'una relació amorosa que l'ofeguen, l'Antonio Sánchez "Tom" vol obrir un garito amb classe, la Loli vol deixin de menysprear-la pel seu físic, la Concha vol tirar endavant la seva família com sigui, l'agent Ramírez vol deixar una feina que cada vegada li causa més neguit...
Potser, finalment, els únics que poden escapar i tenir esperança són el Miqui i la Lucía, i el fill que esperen.

Així com a la Sandusky no li acabava de fer el pes la intercalació de la història de l'agent Ramírez amb la dels nois de la Coma, a mi el que m'ha semblat desproporcionat és el pes que se li donava a la història del Tom i el seu bar "rock and roll", especialment el capítol amb el guionista de televisió vingut a menys. M'ha sembla una mica forçat, una mica "anem a ampliar aquest repertori de pobres diables i afegir una mica de crítica social".

Molt interessants les tècniques dels salts en el temps i dels monòlegs, els canvis constants de punt de vista del narrador, com ficant-se dins la ment de cadascun dels personatges.

Per cert, agraeixo des d'aquí les aportacions d'una companya de feina valenciana que ha ampliat la meva informació sobre Paterna i el barri de la Coma.

Quin va ser el teletip d'agències que va inspirar l'autora? Algú ho sap?
 

Journal Entry 7 by noica from Barcelona, Barcelona Spain on Tuesday, April 18, 2006

Avui el dono a la meranis. 

Journal Entry 8 by meranis from Barcelona, Barcelona Spain on Tuesday, April 18, 2006

Rebut i a punt per clavar-li queixalada (és un dir!). És que les trobades gastronòmiques que fem pel MBRMeC m'inspiren un cert vocabulari...

Gràcies Llibre per la teva aportació! 

Journal Entry 9 by meranis from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, May 15, 2006

Haig de confesar que la primera fullejada per sobre, i la lectura del primer capítol em van fer venir esgarrifances. No per la trama, que s'endevinava dura, dura, sinó perquè allà no hi havia ni un diàleg! Vaig pensar que seria un d'aquells llibres que pots anar fent lectura ràpida, saltar-te les descripcions kilomètriques i apa, coll avall.

Doncs no. No ha estat així. A mica en mica m'he anat interessant pels personatges i per les seves misèries, i no m'he saltat ni una paraula. He pensat en la quantitat de gent que em puc creuar un dia pel carrer i que són tan infeliços com aquesta colla de La Coma. M'ha semblat que l'escriptora pasava revista a tota la mena de desgraciats inadaptats que poden sorgir d'un barri conflictiu i marginal; se m'ha fet ben present que aquesta gent existeix i viu d'aquesta manera, no són només personatges d'una història. I m'han tornat les esgarrifances.

El que m'ha agradat: la capacitat de l'Esperança Camps de dissenyar uns personatges que t'arriben al cor, simplement descrivint la seva lluita del dia a dia. De fet, em sembla que aquesta senyora podria guanyar un premi en un concurs de descripció; pràcticament tot el llibre és tècnica descriptiva.

El que no m'ha agradat: Sembla que l'autora s'hi arrepengi en la misèria humana; no dóna ni un punt a l'esperança; no sembla capaç de creure que una persona maleïda pel fet de néixer en un barri maleït pugui sortir-se'n a la vida i ser feliç. I coincideixo amb la noica: la Vanessa no hauría estat capaç de fer el que en teoria estava fent al final del llibre. Potser si hagués gossat deixar el Carlos hagués acabat igual, però.

Per últim, un record per a tota la gent d'Alcoi i d'Onil (valencians i alacantins) amb la qual em relaciono perquè això m'ha permés d'entendre pràcticament tot el vocabulari. Sandusky, els meus personatges parlaven com aquests amics meus (no ets l'única que sent veus al cap, no estàs sola!! :P)

Gràcies naturalment a la Llibre per proporcionar-me l'oportunitat d'accedir a una mena de literatura que normalment no m'arriba a les mans. Ja en parlarem. 

Journal Entry 10 by sandusky from Barcelona, Barcelona Spain on Tuesday, May 16, 2006

A Meranis: Sola? Com vols que estigui sola si aquests no callen? De tota manera, m'alegra saber que compartim "el do". Si vols, un dia quedem per intercanviar experiències, però haurem de reservar, que serem força colla (tu, els teus, els meus i jo).

A la resta: Perdó, ja callo.

El llibre el segueix tenint Meranis. 

Journal Entry 11 by cigronet from Barcelona, Barcelona Spain on Friday, June 30, 2006

Bufff, quin retard!!! El llibre el tinc jo desde fa..quan? un mes ja?...Doncs si, i a més tot just l'he començat avui! Espero ser ràpida en la lectura i poder fer un journal amb cara i ulls, que veig que aquí us heu esmerat!!!

(...)

Doncs dos mesos i mig més tard, després d'un trasllat de pis, i d'unes vacances més desitjades que mai,finalment he acabat el llibre!
Sento no fer un journal amb cara i ulls, però és que la lectura ha estat una mica estranya, molt interrompuda; el bo del cas és que tot i això l'he disfrutat, no m'ha costat gens reprendre'l en el punt on l'habia deixat cada vegada...suposo que això és bona senyal. I el final m'ha agradat molt, tot i que tampoc estic segura de que sigui creïble...o pot ser si...no sé. En fi, que si, que m'ha agradat...i no en sabria dir res més (això em sona).
Gràcies Llibre per donar-lo a conèixer! 

Journal Entry 12 by dostres from Barcelona, Barcelona Spain on Wednesday, September 27, 2006

He començat a llegir les entrades que heu deixat sobre el llibre... i m'he aturat en sec, no fos cas que expliqueu massa coses! Això sí, crec que m'heu produit molt més curiositat vosaltres que la contraportada, i ara em moro de ganes de llegir-lo! (és que últimament desconfio de gairebé totes les contraportades)

A més el títol és força suggerent...

Per cert, dins del llibre hi ha un punt del petit príncep... Pot ser és de la llibre i simplement l'ha enviat al mbrmec a espiar les nostres cases i espera que torni amb el llibre i tota la informació... O potser alguna de les lectores se l'ha deixat a dins, i resulta que té molt de valor (o potser la meitat de molt, que ja és prou), i el vol recuperar... En tot cas, que ningú pateixi si no el trobava, no ha desaparegut, el tinc jo!

I... a llegir! (sí, a llegir els dos rings que tinc pendents, aquest llibre, el que vull posar al pròxim mbrmec, no sé quants que etinc que són deixats, els comprats, els regalats... aix, que m'estresso!) 

Journal Entry 13 by dostres from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, October 30, 2006

Doncs m'ha agradat molt, i desde que m'hi he posat l'he llegit gairebé d'una tirada. Això sí, un acaba deprimit.

No puc afegir gaires coses a les que ja s'han dit... puc dir que estic d'acord amb la noica, és massa llarga la part del bar de Tom, per altra banda m'han encantat els salts endsavant i endarrere del temps. Molt ben introduits (és a dir: ni m'he fet un embolic, ni se m'han fet pesats), tot i ser completament innecessaris (em pregunto com seria el llibre si l'agent Ramírez aparegués al final directament... segurament la seva història perdria interès i allargaria massa el final).

(eviteu llegir això si no l'he llegit) Em sobra l'osset blau. Tanta importància a la contraportada per res. Tantes paranoies de l'agent Ramírez en trobar el bebè, i al final resulta que l'osset blau només hi era per casualitat. La lluna encara deu estar rient, o confosa. De fet les primeres pàgines fant pensar que es tracta d'una novel·la policíaca, i no crec que sigui bo que a l'inici d'un llibre sembli el que no és (me l'hagués llegit igual, eh?)

A més, molt adequat el títol. Molt a l'alçada de la poesia del llibre. Sí... crec que està ple de poesia (pessimista i negativa). Totes les descripcions estan plenes de figures retòriques lleugeres i senzilles, però profundes i colpidores.
Com per exemple:

Un mes després torna a ser hivern a la Coma. Sempre és hivern a la Coma.
També a l'agost.
Ara plou i fa fred. Als xalets adossats de l'altre costat de la carretera, resguardats per la vigilància atroç del circuit tancat de televisió i per l'abraçada electrificant del fil d'aram, la pluja és menys humida i el fred és més càlid.

Etcètera. Només per la manera de relatar ja vull tornar a llegir alguna cosa de l'autora. Només per la capacitat de crear aquesta història ja vull tornar a llegir alguna cosa de l'autora. ´Ha publicat algun altre llibre? Ja en parlarem!

I no m'allargo més... gràcies Llibre, m'ha encantat la teva aportació! 

Journal Entry 14 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Monday, October 30, 2006

Doncs sí, dostres. Anterior a aquesta novel·la que us vaig proposar per al MBRMEC, l'Esperança Camps té una altra novel·la que va resultar guanyadora del Premi Joanot Martorell 2003. Es titula "Enllà de la mar", i també està publicada per Bromera.
Jo la tinc. Si t'interessa la registro i te la passo durant la propera trobada del MBRMEC. Ja diràs! 

Journal Entry 15 by anima22 from Valencia, València/Valencia Spain on Tuesday, October 31, 2006

hola, perdonau que entri sense permís a la vostra pàgina de comentaris sobre la meua novel·la. només us vull donar les gràcies per haver-lo llegit, i per tots els comentaris que feu. no és per fer la pilota, però li don molta importància al que deis voltros que sou lectores voluntàries i que escriviu amb llibertat el que us ha semblat, lluny de l'encarcarament que a vegades es gasten alguns crítics. hi ha aportacions que ningú m'havia fet fins ara, i lectures especials.
gràcies.
us cont una cosa que em sembla boníssima. a l'entrada número 3, la sandusky diu que quan llegia la novel·la s'imaginava que era empar marco qui li la llegia. saps què? empar marco, la delegada de tv3 a valència és una de les meues millors amigues. tant, que és sempre la primera o la segona lectora de tot el que faig. ella també ha llegit el comentari i vam riure molt juntes.
un bes a totes.
esperança camps 

Journal Entry 16 by meranis from Barcelona, Barcelona Spain on Thursday, November 02, 2006

Guau, això si que ha estat una sorpresa! Penso que puc parlar per tothom si dic que és un luxe tenir per aquí l'autora del llibre trient el nas i opinant lliurement, igual que nosaltres n'opinem lliurement de la teva obra.

Personalment, puc aprofitar-me'n? M'encantaria tenir més informació de com i per què ha anat neixent aquest llibre, com i per què s'ha triat aquest entorn i aquests personatges, i com es queda una quan acaba de "parir" una criatura que, pel que he anat llegint, ens ha arribat a tocar a tots/totes alguna fibra.

Moltes gràcies, Esperança, i felicitats. Tafaneja tot el que vulguis! 

Journal Entry 17 by llibre from Barcelona, Barcelona Spain on Tuesday, November 21, 2006

Ja ha tornat a caseta. Ara el deixaré al costat del seu germanet, que serà el que sortirà al carrer en la propera convocatòria del MBRMEC. A títol informatiu us avanço el nom: "Enllà de la mar".

Segur que us agradarà!