1.- -Lia-
2.- Ikebanna
3.- noica
4.- Ghazghkull
5.- meranis
6.- yelece
7.- Kitty-Wu
8.- dostres
9.- kaste
10.- Grial
11.- Lizzyme
12.- punti
13.- ipsilamba
14.- WAM

Por favor, escribid una journal entry al recibirlo y al mandarlo. Cualquier opinión, buena o mala, sobre la obra, será muy bienvenida por el autor. Cuanta más honestidad, pues mejor.

El llibre me l'he llegit en dos cops, al principi em va costar una mica agafar els dos fils argumentals que es barrejen, un cop t'hi acostumes ja està.

En general l'obra m'ha agradat, en un moment donat vaig pensar, aixo ja es veia venir, pero el final m'ha agradat, destarota una mica tota la imatge que tenies, sobretot amb la trama de Sàlomon i Hanna, l'altre te la pots imaginar abans.

Diumenge aniré a veure l'obra de teatre, ja us diré que tal.

RELEASE NOTES:

Li passaré avui a la Ikebanna.

L'he rebut avui gràcies a Lia.
Espero no trigar a llegir-lo.

L'he llegit d'una tirada i m'ha agradat molt fer-ho així, ha estat com tenir una representació per a mi sola. M'agradarà veure l'obra al teatre.
És una obra dura, duríssima en la part que li toca a Ida. M'agrada com s'ha ideat i suposo que a l'escenari pot donar molt de joc.
La passaré tan aviat com pugui a noica.

Rebuda de mans d'Ikebanna en un agradable esmorzar a La Flauta. Al tren l'he començat a llegir i ja l'estic acabant, així que segurament la setmana que ve ja li passaré al següent.

M'ha agradat molt; planteja hipòtesis interessants sobre l'ètica del periodisme i sobre la banalització de les icones a Occident. És inevitable pensar en dues de les fotografies més famoses i controvertides del fotoperiodisme: la de la "nena del napalm" de Nic Ut i la del "nen del voltor" de Kevin Carter.
Intervenir-hi o no? En el cas de Nic Ut, el fotògraf va portar a la nena a l'hospital. Avui és una activista a favor de la pau i els drets humans. El cas de Carter va ser molt polèmic, perquè, malgrat rebre el Pulitzer, va ser molt criticat per "no haver fet res", per evitar que el nen sudanès morís de fam sota la atenta mirada del voltor. Quan uns mesos més tard es va suïcidar, es va dir que en part es devia al seu sentiment de culpa. Això és el vaig llegir, no sé si és veritat o no.
Tornant a l'obra d'en Guillem, no acabo d'entendre el per què de la segona trama (la d'Ida i Brown). És a dir, sí que l'entenc, i entenc que és una denuncia de la mesquinesa a la que poden arribar algunes persones, aprofitant-se de la situació. L'home apel·la al que la dona més estima, la seva filla malalta, per cometre les seves perversions, humiliar-la i menysprear-la. Com que l'home és occidental, la trama també es pot entendre com una metàfora de l'actitud d'occident vers els països menys afavorits, una actitud carregada, a més, d'hipocresia.
El que no entenc és què té a veure amb la trama diguem-ne "principal". Per quin sentit estan relacionades (ja que Ida és la vella amiga de Hanna, i el llibre que guarda per la seva filla hem de suposar que és el llibre que Hanna volia retornar-li el dia del bombardeig). En la meva opinió, hagués preferit que no hi hagués aquesta relació (que trobo una mica forçada). Les dues trames independents funcionen ja prou bé.
El final també m'ha sobtat. Que Sàlomon i Hannah es "reconciliïn" i, per tant, cadascú faci les paus amb el seu passat, em sembla molt bé, perquè transmet un missatge d'esperança. El que em sembla descoratjador és que Hannah accepti anar al dinar i ser presentada a les personalitats: és com si acceptés entrar en el joc d'Occident.
Tant de bo algun dia poguem fer una trobada amb en Guillem i comentar l'obra amb calma! Moltes gràcies per organitzar el bookring. Em poso en contacte amb en Ghazghkull.

Recibido de manos de Noica

Quizá una crítica a todo este materialista mundo en el que vivimos? Muy interesante el concepto de llevar las dos historias a la vez... Aunque hecho en falta algún motivo de alegría en el libro, que depresión... :)

Recollit ahir de mans d'en Ghazghkull, sota un sol de justícia.

Amb aquest llibre estreno tècnica: no penso mirar els comentaris dels altres fins que no l'hagi llegit i escrit els meus propis, per no començar-lo ja predisposada d'una o altra manera.

Gràcies Ghazghkull i YagoBCN!

Ha estat una lectura diferent i curiosa per mi, perquè no estic acostumada a llegir guions teatrals, i per tant la manera en que m'ha arribat ha estat ben diferent de com ho fa una novel·la, per exemple.

Aquí, en comptes de "endinsar-me en una narració i perdre el món de vista", m'apareixien imatges d'un decorat i uns actors, i era com si sentís les veus dels actors durant els diàlegs. Tot plegat m'ha fet adonar de la dificultat que ha de comportar el fet de interpretar un paper, de modular la veu perquè al públic li arribi el sentiment que li ha d'arribar (el que l'autor pretén) i no un altre...

M'han semblat especialment interessants els moments del diàleg en que les dues històries sembla que es fonguin, i en els que podrien estar uns (Hanna-Sàlomon) responent a les preguntes/frases dels altres (Ida/Brown). Segurament deu funcionar molt bé a nivell escenari.

Pel que fa a l'obra en sí, no sé si l'he entés.

Diria que la Hanna és en realitat una impostora, ja que el llibre de contes (que la nena de la foto té a les mans al moment de volar pels aires) el té l'Ida, però aleshores el final se'm fa incomprensible del tot, perquè és com si en Sàlomon claudiqués i acceptés qualsevol per desprendre's del neguit que arrossega fa anys.

I si la Hanna no és una impostora, em molesta enormement que accepti anar al dinar amb la persona/sistema a qui ha odiat tota la seva vida, amb tot el que això repressenta, i aquí no ha passat res. En aquest cas tampoc entenc què hi fa l'Ida en aquesta història, apart de mostrar-nos ben cruament la denigració a la que s'han d'enfrontar mil·lers de dones que es troben en circumstàncies d'haver de demanar si us plau fins i tot la propia vida o la d'un ésser estimat. El comportament d'en Brown és vomitiu; costa pensar que hi hagi gent moralment tan depravada (i no és precisament pel sexe que ho dic, ja m'enteneu), però el més trist és que sí que n'hi han, i són multitud. Em fa sentir vergonya com a col·lectiu que gira el cap per no veure què passa.

Total: m'ha resultat una obra molt interessant a molts nivells, però no sé ben bé si no m'he despendolat i no m'he enterat de res. Yago, help!

Contacto amb la Grial per passar-li

La Grial marxa de vacances i m'ha demanat que l'hi passi al següent. El llibre passa, doncs, a mans de la yelece.

Me'l va passar ahir la meranis fent una xocolata amb melindros. Espero poder passar-lo al següent (gairebé ja l'he acabat), abans de marxar divendres de vacances........m'ho posaràs fàcil???

RELEASE NOTES:

Misión cumplida. Como no creo que en tres dias Grial haya solucionado sus problemas vacacionales, esta tarde se lo entrego a Kitty-Wu en el meet-up.

PD: Necesito vacaciones.............ahora mismo soy incapaz de opinar nada más que: "me ha gustado, me ha cabreado".
A la vuelta de vacaciones prometo ser más comunicativa ;-)

Rebut de mans de la Yelece en el mitap d'ahir. Prometo donar-me presa... :)

El llibre m'ha agradat força, encara que comparteixo algunes opinions anteriors. Per a mi la història paral.lela és interessant, però crec que posada en escena pot confondre, si vaig a veure l'obra ja ho comprovaré... El que per a mi no és creïble, o no té tota la força necessària és el final. Jo he triat creure que Hannah sí és la nena de la foto, tot i que sembli que no, no sé perquè, per a mi ho és, és possible que ho sigui tot i que no recordi el color de la jaqueta, per tant, la decisió final que pren no és coherent... clar, que qui ho és avui en dia?....

Algun fragment m'ha fet pensar en "Sense sang", de l'Alessandro Baricco, de fet l'estic rellegint ara ja que m'han vingut ganes...

En definitiva, l'enhorabona a l'autor!!!

(Contactant amb en Kaste per a passar-li)
(01/08/05 Passem al següent de la llista, Dostres, perquè en Kaste marxa de vacances i no el pot rebre ara.)

Així doncs, rebut de mans de la Kitty en un mini meet improvisat.
L'obra ja l'he vista, i em va agrdar, així que ja sé què em trobaré. Ara tinc una segona oportunitat per veure-hi més coses i poder reflexionar-hi més a fons i amb més tranquilitat.
Poquíssimes vegades ho he fet, però m'agrada llegir els guions de les obres que veig.

Mentre el llegeixo, el llibre se'n va uns dies a veure món.

M'ha agrdat molt. Ja ho sabia, doncs havia vist l'obra, però per petites subtileses m'ha agradat més el guió que la posada en escena.

Rellegint els comentaris que heu anat deixant la resta veig que no està molt clar si Hanna és un impostora o no, o si més no hi una coincidència general d'opinions. Per a mi Hanna és una impostora de dalt a baix, i en el fons no es creu res del que diu, tot és façana. El seu màxim objectiu és el que aconsegueix (o el que aconseguirà després del dinar): fama, diners, i segurament viure a occident.
Llavors també té sentit la història paral·lela d'Ida. Per mi ella és la nena de la foto. No recorda perquè té cicatrius a l'esquena, té el llibre que mai va poder tornar... I al cap i a la fi la foto no l'ha feta tant desgraciada, pot ser ni la vista, i si és així, tampoc ho recorda. Mai sabrà com ha estat utilitzada. Però més enllà de la foto, la situació del país és el que l'ha destruida de debò. I evidentment, Occident, en té la culpa; tant sols vol treure el màxim suc d'Orient, dels que són menys.

I m'agrada sobretot el final. La rehiteració. Però és un final sense esperança.


Em poso en contacte amb en kaste.

Me'l va passar el dostres fa uns dies. Quan pugui m'hi poso!