El carter sempre truca dues vegades
2 journalers for this copy...
Sinopsi: "L'olor de la Cora, la jove i atractiva dona del grec de la gasolinera, convenç Frank Chambers: acceptarà la feina que aquest li ofereix. Poc després, ell i la Cora només tenen una solució: matar l’amo. Però els problemes arriben quan el destí truca a la porta per segona vegada.
El carter sempre truca dues vegades va ser des de la seva aparició, el 1934, un best-seller, i amb els anys s'ha convertit en punt de referència indiscutible de la literatura i del cinema negres."
El carter sempre truca dues vegades va ser des de la seva aparició, el 1934, un best-seller, i amb els anys s'ha convertit en punt de referència indiscutible de la literatura i del cinema negres."
Novel·la negra americana clàssica molt senzilla de llegir. Amb el protagonista com a narrador (Frank Chambers), relata com aquest arriba a una taverna regentada pel Nick Papadakis, un emigrant grec que li ofereix feina. De seguida sorgirà l'amor entre la Cora Papadakis i en Frank, per al qual només hi veuran una sortida possible. Barreja d'ingredients com l'amor, la violència i la cobdícia, és una novel·la directa i trepidant, plena de girs inesperats. És curta però té tot allò que li podem demanar al gènere, a més de ser molt entretinguda.
Este libro participa en el juego “Ponle final a tu liberación salvaje”, del foro de bookcrossing-spain.com, que consiste en inventar el viaje que te gustaría que siguiese el libro que liberas. Y la historia inventada para éste es:
"Mi última lectora me ha dejado en un cerro,
en medio del Puig Segalar,
lugar de paso de senderistas
y punto de encuentro entrañable.
Mirador del Ampurdán,
desde tierra adentro hasta mar allá,
mi visión no tiene límites.
Mientras espero agradecido a mi próximo lector
y sueño que unos dedos me acarician las páginas,
me dejo mecer por este viento tan autóctono
y, cual aroma mágico, siento la brisa del mar."
"Mi última lectora me ha dejado en un cerro,
en medio del Puig Segalar,
lugar de paso de senderistas
y punto de encuentro entrañable.
Mirador del Ampurdán,
desde tierra adentro hasta mar allá,
mi visión no tiene límites.
Mientras espero agradecido a mi próximo lector
y sueño que unos dedos me acarician las páginas,
me dejo mecer por este viento tan autóctono
y, cual aroma mágico, siento la brisa del mar."
L'he deixat al vèrtex geodèsic que hi ha al cim del Puig Segalar.
...............................................................................................
La meva darrera lectora m'ha deixat en un turó,
al bell mig del Puig Segalar,
lloc de pas de senderistes
i punt de trobada entranyable.
Mirador de l'Empordà,
de terra endins fins mar enllà,
la meva visió no té límits.
Mentre espero agraït el meu proper lector
i somio que uns dits m'acaronen les pàgines,
em deixo bressolar per aquest vent tan autòcton
i, com a flaire màgica, sento la brisa del mar.
...............................................................................................
Si has trobat aquest llibre, llegeix-lo si et ve de gust i després passa’l a algú, o deixa’l on pugui ser trobat per seguir el seu viatge. A més pots explicar aquí (també ho pots fer de forma anònima, sense enregistrar-te) on l’has trobat i què t’ha semblat el llibre. Gràcies i bona lectura!
Llibre deixat a les antenes de l'Estartit. Al Rocamaura