Es pot perdre la capacitat d’abraçar? Com pot algú oblidar-se d’això? I per què algú abandonaria el llibre de la seva vida prop d’un contenidor? O per què la lectora involuntària que el descobreix hauria de trigar cinc anys a llegir-lo de manera lenta i dolorosa? De fet el podria devorar en una sola tarda… si les emocions la deixessin.

Perquè les emocions són el recurs més potent per empatitzar amb el drama dels protagonistes d’aquest relat que, amb una prosa àgil i amena, manté la tensió narrativa sobre les seves vides, amenaçades físicament i emocional per l’assetjament, el terror psicològic, el maltractament i la impunitat dels seus agressors.

Amb tot, si les emocions no ens deixen, bé podria passar que nosaltres també triguéssim cinc anys a llegir-lo.

Aquesta nit de reis (i reines) "abandonem" un exemplar d'"Autobiografia de l'home invisible [el llibre gris]" en un banc del Parc Taulí. Comencem així la campanya de BookCrossing perque trobeu el llibre tal com ho va fer la protagonista. Si no heu llegit la novel·la esbrineu per què.
Autobiografia de l’home invisible [el llibre gris] és una novel·la que va néixer per ser reflexionada i debatuda. És una obra compromesa amb la igualtat de drets entre homes i dones, i totalment intolerant amb la violència masclista. Deixa que el teu cor es prengui el seu temps per llegir-la.
Endueu-vos el llibre a casa, llegiu-lo i "abandoneu-lo" altre cop.
Bona cacera!